Canabiera sus Marna
<

musique
Guingueta e retrò


Guingueta e retrò
Convivència
Diluns lo 14 de Julhet
17º de vèspre, carriera Réattu
Diluns lo 14 de Julhet
17º de vèspre, carriera Réattu
DANY ROLL quartet
Canebiera sus Marna
Esperit guingueta e retrò au programa de dobertura de Convivència inspirat d’un 14 de Julhet un pau passit emai comol de tendressa. L’escasença de tornar an aquel balèti populari de nostrei rèires sota lei lumes dei pegots e sota la pergolà e de redescubrir leis èrs que son demorats dins totei lei mementas.
Adonc, metrem la vela tota per vogar en aigas doças de Canabiera ai ribas de Marna, chalopant valsas, javas, tangos e pasos, largant leis amarras tre lei promieras notas de pianò o ai bofes langorós d’un acordeon triste. Marins d’aiga doça desvergonhats de remembranças, cantarem en còr- probable sens se n’avisar- lei refrins pastats de malenconiá dei seringòlas amorosas o dei cansons realistas petejantas de malícia e d’umor qu’emé tres mots, cinq notas te fan de retrachs mai que mai verais. Succulentas cansons marselhesas a la Scotto, estandards eternes de museta, avans que d’acabar emé lei ritmes latinòs dei grandeis orquèstras d’après-guèrra.
Sota lei pegots, a l’entorn de la
pista a dançar, un canton de beguda onte se desassedar, de tablas de restaurant per crostejar emé lei comerçants de la
carriera.

Emé Danièu (batariá), Jan (guitara e cant),
Roland (clavier, acordeon), Estefane (bassa)
e Arvèu en convidat sospressa (cant)
Canebiera sus Marna

Esperit guingueta e retrò au programa de dobertura de Convivència inspirat d’un 14 de Julhet un pau passit emai comol de tendressa. L’escasença de tornar an aquel balèti populari de nostrei rèires sota lei lumes dei pegots e sota la pergolà e de redescubrir leis èrs que son demorats dins totei lei mementas.
Adonc, metrem la vela tota per vogar en aigas doças de Canabiera ai ribas de Marna, chalopant valsas, javas, tangos e pasos, largant leis amarras tre lei promieras notas de pianò o ai bofes langorós d’un acordeon triste. Marins d’aiga doça desvergonhats de remembranças, cantarem en còr- probable sens se n’avisar- lei refrins pastats de malenconiá dei seringòlas amorosas o dei cansons realistas petejantas de malícia e d’umor qu’emé tres mots, cinq notas te fan de retrachs mai que mai verais. Succulentas cansons marselhesas a la Scotto, estandards eternes de museta, avans que d’acabar emé lei ritmes latinòs dei grandeis orquèstras d’après-guèrra.


Emé Danièu (batariá), Jan (guitara e cant),
Roland (clavier, acordeon), Estefane (bassa)
e Arvèu en convidat sospressa (cant)
en oc per lo Ceucle
occitan dau país d’Arle
Commenter cet article